“El valent no és qui no té por, sinó aquell que conquereix aquesta por.”
-Nelson Mandela-
Així com al webinar 1 vam veure la importància de les converses en entorns incerts i identifiquem les converses clau per enfortir els equips, a la webinar 2 ens centrem en les converses valentes.
Què entenem per una conversa valent?
Una conversa valent, segons el nostre punt de vista, és una conversa necessària que implica una alta intensitat emocional i que suposa factors importants de joc. Que hi hagi factors en joc vol dir que l’impacte d’una conversa valenta, ja sigui en les relacions o en els resultats, pot ser elevat.
Al rerefons d’una conversa valenta hi ha la por en un major o menor grau. Puc sentir inquietud perquè no tinc clar com enfocar la conversa, perquè afrontar-la comporta sortir la meva zona de confort o perquè tinc por de les conseqüències.
Si tot i la por, som capaços de portar-les a terme, generarem relacions i empreses més valentes.
Quines converses costen més de tirar endavant? Què diuen els managers?
Tenint en compte la nostra experiència treballant amb mànagers i preguntant-los proactivament, hem obtingut una llista de converses valentes que inclouen un espectre ampli de continguts (donar una mala notícia, demanar ajut, parlar amb un superior, reconèixer alguna cosa ben feta, posar límits…).
Hi ha un rànquing estàndard de les converses valents? La resposta és NO.
Podem estar bastant d’acord en la llista. Una altra cosa és en el rànquing de la mateixa. Constatem que el rànquing és personal i intransferible. Cadascú de nosaltres té el seu propi rànquing, fruit de la seva manera de veure el món i de la seva experiència.
En conseqüència, de cara a tenir una conversa valenta hem de tenir en compte en quin lloc de el rànquing hi ha la conversa per a cadascuna de les parts.
Què les fa difícils?
El que fa que siguin difícils i que costi fer-les és la por. La por té com a funció és avisar-nos i ens permet fer-nos càrrec d’allò que necessitem.
Por de:
Quina actitud tinc davant la por?
Davant la por em puc amagar, defensar o obrir-me. Quan m’amago o em defenso acostuma a ser perquè tinc el judici de valor que la por i les emocions aflictives són una cosa dolenta i / o tinc por de la por.
Com obrir-nos davant la por o qualsevol emoció aflictiva?
L’acrònim RAIN, o pluja de compassió, proposat per Michele McDonald i popularitzat per Tara Brach ens facilita tenir una conversa amb la nostra por:
1) Reconeix la por: ¿De què tinc por?
2) Obre’t a ella: Com és ? De què m’està avisant?
3) Indaga amb amabilitat: Quina és la teva necessitat?
4) Nodreix-te. Atén la necessitat: ¿De què em vull fer càrrec?
Seguir aquests passos ens permet connectar amb nosaltres mateixos i això facilitarà connectar amb els altres.
Abans de tenir una conversa valenta amb una altra persona necessito conversar amb mi mateix per escoltar-me, comprendre’m i donar-me suport.
Què és vital per dur a terme una conversa valent amb èxit?
En la preparació és fonamental crear les condicions necessàries perquè passi el que ens proposem. És a dir, preparar-internament i generar un espai segur i de confiança.
Durant la conversa proposem oferir un sincer reconeixement en el primer tram de la conversa. És important estar molt atents a les reaccions de l’altre per ser flexibles. Ser flexible pot suposar parar la conversa si considerem que és el més oportú.
“En una conversa, el que rebem sol ser reflex del que donem” -Anne Dickson-
Les relacions humanes no són una ciència exacta. Ara bé, si tenim en compte el que hem compartit fins ara, és més probable que rebem el que hem donat.