La coopetició, un pont necessari entre la psicologia i el coaching

En el marc de la recent acreditació professional del psicòleg expert en coaching per part del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Feedback vol trencar una llança a favor de dues variables que marquen la nostra manera d’entendre el coaching: la rigorositat i la complementarietat.

Per una banda, el procés per Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ha obert una via que permet legitimar els coach psicòlegs, certificant que disposen de competències específiques per exercir professionalment com a coaches. Sens dubte són necessaris sistemes d’avaluació que garanteixin el rigor d’aquest exercici professional. Més enllà de si és un psicòleg qui exerceix el coach o professionals procedents d’altres disciplines formats en el coaching, el rigor és absolutament necessari per assolir les fites marcades per a qui sol·liciten aquest tipus de serveis i, alhora, per defensar i consolidar el prestigi d’aquesta professió.

En aquest sentit, des de Feedback aplaudim la iniciativa del Col·legi de Psicòlegs (i per això no ha dubtat en acreditar-se), però entenent que aquesta iniciativa no és sinònim d’exclusió de la possible complementarietat amb d’altres professionals. Per què els psicòlegs no ens podem complementar amb d’altres professionals del coaching?  I per què els psicòlegs no podem ser marcs de referència o complementarietat amb els altres professionals?

El context actual ens ha ensenyat que s’ha d’anar més enllà de la simple i pura competència i que el món professional ha d’estar basat en el treball en xarxa sumant habilitats, competències i capacitats. És l’hora de superar barreres d’escoles, d’estils i de concepcions que entenen la pràctica del coach amb punts de vista diferents.

Per què un coach executiu no pot tenir un psicòleg de referència per resoldre dubtes o aportar valor afegit en la seva pràctica? I per què un psicòleg no pot tenir un assessor d’empresa de referència quan requereix complementarietat més vinculada als processos propis de l’àmbit empresarial?

Tot plegat porta a una resposta: cooperació versus competència; rigor versus intrusisme.

Cal deixar de banda la competència per enriquir-la amb la coopetència: cooperar amb els altres i competir amb nosaltres mateixos per avançar.

Totes les professions haurien de ser com cercles de sardana: cada vegada que s’obre el cercle és per facilitar la inclusió. La nostra, la dels psicòlegs coachs, no en pot quedar exclosa.