Un mes de novembre del 2013, en plena crisi vaig tenir una conversa amb un vell client, el Ricard, que és co-propietari d’una petita empresa familiar. Vam estar parlant sobre com n’era de difícil pels empresaris tirar endavant el negoci i quanta imaginació, proactivitat, perseverança, valor i determinació calien per tirar endavant el projecte.
Al final de la conversa li vaig preguntar: “Si fessis la carta als reis, que els demanaries?”
Em va respondre: “Que el meu equip pensés com jo”.
En el fons, en Ricard demanava veure al seu equip aquelles virtuts que enumerava i que tan importants considerava, especialment en temps de vaques magres.
Jo em vaig preguntar: “I de qui se suposa que depèn que l’equip sàpiga què s’espera d’ell? Com sap l’equip com pot contribuir més i millor a que l’empresa tiri endavant?”
Els empresaris/directius sovint tenen força informació del que passa fora de l’empresa i de quines estratègies volen adoptar per respondre més adaptativament a l’entorn. Si la compartissin amb els seus equips, segurament podrien “pensar” com els seus directors.
Esmento un altre exemple recent: Parlant amb el Director d’un departament d’una multinacional em deia: “l’empresa on treballo i el meu departament han de fer canvis importants…. Fa sis mesos que li dono voltes i sento que el meu equip no està preparat….”.
Jo li vaig preguntar: “Què sap el teu equip d’aquest canvi?.
Resposta: “Doncs aquesta és una bona pregunta perquè encara no els he dit res”.
En ambdós casos sembla com si els protagonistes de les històries estiguessin connectats amb els seu equips per bluetooth. Com si mitjançant aquesta tecnologia, pensar i compartir fos el mateix.
Per què creiem que els altres llegeixen o entenen el que pensem?
Així doncs, si en un altre article comentàvem que els responsables d’equips són jardiners ara dic també que són constructors de ponts.
Tant important és construir ponts com construir-los en la bona direcció. Cal establir vies de diàleg entre:
Què hi hem de transportar en aquest ponts?
– Objectius
– Estratègies.
– Informació.
– Idees.
– Estats d’ànim.
Finalment, què cal tenir en compte per fer bons ponts?
D’aquesta manera practiquem l’art de sortir d’un mateix i d’obrir-nos a l’altre. És a dir, no parlem per a nosaltres mateixos, sinó que parlem per l’altre adequant la nostra comunicació i construint bons ponts.
Recordeu: No tenim bluetooh i no hi ha lectors de pensaments. Endavant constructors de ponts!