Com ser antídot i no virus emocional en la situació de confinament

Divendres em va trucar una molt bona amiga espantada i sobrepassada. Estava esgarrifada de les poques mesures que s’havien implantat per evitar la propagació del Coronavirus. Se sentia molt vulnerable i es mostrava convençuda que el seu estat emocional d’espant i estrès perjudicava el seu sistema immunològic. I va afegir: “necessito parlar amb tu de com faig la gestió emocional de tot plegat. Tinc una filla de 14 anys i no vull que em vegi tan desbordada”.

Tan de bo que tots plegats féssim com la Mireia: prendre consciència de la necessitat d’una bona gestió emocional davant d’aquesta crisi.

Prendre consciència no només del contagi del COVID-19, sinó també del contagi emocional a un mateix i als altres, especialment quan els altres són més vulnerables.

Ser vulnerable a nivell emocional no sempre està relacionat amb l’edat. Podem sentir-nos vulnerables en situacions puntuals que vivim (altres malalties, separacions, estar a l’atur etc.) o per la nostra capacitat de gestionar el malestar, la incertesa…

Malauradament, aquests dies el tema de conversa és el Covid-19 i les conseqüències que suposa a tots els nivells.

Parlem força del contagi del virus COVID-19 i de maneres d’evitar-lo i protegir-nos, però no parlem tant del contagi emocional. Les emocions són encomanadisses i creen “atmosferes” anímiques que poden tocar o enfortir el nostre sistema immunològic.

Relació directa entre el contagi emocional i el debilitament del nostre sistema immunològic

Està demostrat científicament que tal i com la malaltia física impacta el nostre estat anímic i, aquest, debilita el sistema immunològic, també pot passar al revés. És a dir, un estat emocional dèbil impacta al nostre sistema immunològic i mina les nostres defenses.

En la situació actual doncs, cuidar el nostre estat anímic no només ens aportarà més benestar a nosaltres i als nostres, sinó que és un tractament útil, savi i solidari d’immunoteràpia per fer front al COVID-19.

De la mateixa manera que hi ha climes atmosfèrics (sol, núvols, pluges, llamps…) les persones i els grups tenim i co-creem climes emocionals.

En un grup o en una família, el clima ens el podem trobar i/o el podem crear. Podem trobar-nos un clima emocional (alegre, enrarit…) i podem reconduir-lo i crear-lo.

Reconduir-lo no vol dir canviar de tema o imposar un altre clima. Vol dir abraçar la tempesta, fer-li un espai, fer-ho conscient i normalitzar-ho. Segurament, després d’això, el clima es transformarà.

Ser portadors del virus o ser antídots emocionals

En primer lloc, cal preguntar-nos quin clima emocional creem nosaltres mateixos i quin clima voldríem generar: Serenitat o neguit, confiança o desconfiança, pessimisme o esperança, fredor o tendresa.

Tots contribuïm en la creació d’aquest clima, però no de la mateixa manera. La influencia depèn del rol que juguem en la relació (propietari/pare/cap/client…), del carisma o l’ascendència que tenim al grup, de la manera d’expressar les emocions…

Per tant, cadascú de nosaltres és responsable de ser portador del virus o de ser un antídot. Per tant, som responsables per partida doble: en evitar el contagi del COVID-19, per una banda, i en evitar el contagi d’una dosi excessiva de malestar, per l’altra.

Com esdevenir antídots emocionals?

Evitar el contagi del virus suposa evitar i/o minimitzar ser contagiats i contagiar als altres. Enumerem 3 antídots emocionals

– Posar-se mascareta emocional

“En lloc d’intentar obtenir sempre circumstàncies externes ideals, cal començar per controlar el nostre interior”- David Servan-Schreiber

Si us hi heu fixat, la tripulació dels avions quan ens dóna les instruccions per a l’ús de les màscares d’oxigen, sempre diuen que primer ens les posem nosaltres i llavors, ajudem els altres.

La metàfora és ben clara: Per cuidar els altres, primer cal tenir cura de nosaltres mateixos. És a dir:
– Cuidant-nos: vetllar pel nostre benestar físic, emocional, mental, espiritual, i gestionar com acceptem el nostre malestar.
– Deixant-nos cuidar: Acceptar l’ajuda que els altres m’ofereixen espontàniament o la que demanem intencionadament.

– Confinament emocional

“Si una gerra de vinagre vessa, vessarà vinagre. I si vessa una gerra plena de mel, vessarà mel” – A. López Caballero

Com captem el que passa al nostre voltant i com n’esmorteïm el contagi? L’autocura emocional requereix confinar-se en el confinament.

Igual que els instruments musicals, tots tenim dins nostre una caixa de ressonància. Aquest és l’espai en el qual habiten les nostres vivències, tant de benestar com de malestar. Si som capaços de cuidar-nos i de tenir un estat de relativa serenitat, podem escoltar, atendre i entendre amb claredat i sensibilitat les nostres ressonàncies.

Així, aconseguim: que la nostra caixa de ressonància estigui disponible per a nosaltres i per als altres. I discernir com la nostra ressonància pot impactar en els altres.

– Tenir cura dels altres

La mascareta i l’autoconfinament són un antídot per a un mateix i una manera d’enfortir el nostre sistema immunològic. Així, ens convertirem en un antídot per als altres.

Per una banda, perquè des del nostre benestar encomanarem benestar. I per l’altra, perquè podrem escoltar i atendre millor el seu malestar.

No es tracta de ser un una simple corretja de transmissió (capto por i transmeto por). Es tracta d’apreciar amb sensibilitat quins missatges rebem i decidir si volem ser un virus o un antídot per als altres.