Els passats 29 de juny i 6 de juliol, juntament amb Elizabeth Díaz, vam realitzar un cicle de 2 webinars sobre “Com abordar converses valents per enfortir els equips”.
Un tret diferencial d’aquestes webinars és que els hem volgut enriquir nodrint-los de converses que hem mantingut amb diferents interlocutors: amb una mostra de clients, amb la xarxa de Solo Consultores i amb els participants als webinars.

El primer webinar el vam centrar en el poder i la necessitat de crear una cultura de la conversa com a manera de gestionar els equips per transitar per la incertesa que estem vivint i que ha vingut per quedar-se.
Després de 99 dies de confinament ,persones i empreses estem buscant maneres de construir la nova realitat des del nostre nivell d’afectació pel que ha passat.

Per això, en aquests moments el paper dels directius és fonamental perquè són el referent per als seus equips, són el pont entre les necessitats de l’empresa i les necessitats de les persones.
-És vital que facin d’altaveu del que passa, del que estem fent i dels plans que tenim.
-Són generadors de confiança.
-Preocupar-se per saber com estan els equips, què els preocupa, demanar la seva opinió i que sentin que són tinguts en compte.

Les converses són un vehicle clau per reforçar vincles i alinear els equips cap a un propòsit comú. NO conversar té costos i per això, especialment ara, és important gestionar l’art de les converses ja que faciliten:

-La creació d’un clima de confiança i obertura.
-L’alineació amb l’estratègia.
-L’augment en la qualitat de les decisions.
-L’aprenentatge, la innovació i la generació de canvis.
Per això, vam voler preguntar i escoltar els nostres clients sobre quines converses han tingut durant aquest temps i quines realment necessitaven tenir. I el desfassament que s’evidencia és interessant.

Sorprenentment molts destacaven que no han tingut cap espai de conversa. I, en els casos que sí que ho han tingut han estat ells mateixos els que l’han propiciat i el focus ha estat totalment operatiu: per fer seguiment diari, resoldre dubtes o parlar de la tornada a les oficines.
En canvi, hi ha consens sobre les converses que realment necessiten mantenir fan referència a:
-Conèixer la situació actual de l’empresa.
-Tenir claredat sobre objectius i pla a CP.
-Obtenir informació sobre què es va a fer i com ens organitzarem.
-Tenir reconeixement i mostrar interès per les persones i la seva situació.

Seguint el nostre model de treball (Model de Valor Total) per mirar l’organització i els nivells que la componen, podem dir que hauríem de conversar sobre:
–Qui som, quin és el nostre sentit, el nostre propòsit com a organització
–Com ens relacionem tant interna com externament
–Com estem sent efectius gestionant els processos, els recursos i les estructures.
–Com ens adaptem: què necessitem aprendre i què necessitem desaprendre.
A més dels nivells de conversa, també tenim les converses transversals, que han de tenir lloc en cadascun dels nivells.

Les converses transversals són:
1) Converses de presa de consciència. Pretenen llegir el present de manera acrítica i valorar com estem responent.
2) Converses de futur. Tenint en compte el present i fem hipòtesis fonamentades i flexibles sobre el futur.
3) Converses d’alineació i compromís. És important tenir en compte a qui fem participi de les anteriors converses i com ho comuniquem per aconseguir la major implicació i apropiació del procés.

Si observem quines converses estem tenint, podem identificar quins nivells estem cuidant o descuidant més. Només així podrem assegurar-nos que mantenim converses sobre totes les palanques essencials en una organització per donar resposta a l’entorn i la incertesa que l’envolta.

“Els més grans èxits de l’ésser humà venen de parlar.
I els més grans fracassos, de no parlar ” – Stephen Hawking

Com ser antídot i no virus emocional en la situació de confinament

Divendres em va trucar una molt bona amiga espantada i sobrepassada. Estava esgarrifada de les poques mesures que s’havien implantat per evitar la propagació del Coronavirus. Se sentia molt vulnerable i es mostrava convençuda que el seu estat emocional d’espant i estrès perjudicava el seu sistema immunològic. I va afegir: “necessito parlar amb tu de com faig la gestió emocional de tot plegat. Tinc una filla de 14 anys i no vull que em vegi tan desbordada”.

Tan de bo que tots plegats féssim com la Mireia: prendre consciència de la necessitat d’una bona gestió emocional davant d’aquesta crisi.

Prendre consciència no només del contagi del COVID-19, sinó també del contagi emocional a un mateix i als altres, especialment quan els altres són més vulnerables.

Ser vulnerable a nivell emocional no sempre està relacionat amb l’edat. Podem sentir-nos vulnerables en situacions puntuals que vivim (altres malalties, separacions, estar a l’atur etc.) o per la nostra capacitat de gestionar el malestar, la incertesa…

Malauradament, aquests dies el tema de conversa és el Covid-19 i les conseqüències que suposa a tots els nivells.

Parlem força del contagi del virus COVID-19 i de maneres d’evitar-lo i protegir-nos, però no parlem tant del contagi emocional. Les emocions són encomanadisses i creen “atmosferes” anímiques que poden tocar o enfortir el nostre sistema immunològic.

Relació directa entre el contagi emocional i el debilitament del nostre sistema immunològic

Està demostrat científicament que tal i com la malaltia física impacta el nostre estat anímic i, aquest, debilita el sistema immunològic, també pot passar al revés. És a dir, un estat emocional dèbil impacta al nostre sistema immunològic i mina les nostres defenses.

En la situació actual doncs, cuidar el nostre estat anímic no només ens aportarà més benestar a nosaltres i als nostres, sinó que és un tractament útil, savi i solidari d’immunoteràpia per fer front al COVID-19.

De la mateixa manera que hi ha climes atmosfèrics (sol, núvols, pluges, llamps…) les persones i els grups tenim i co-creem climes emocionals.

En un grup o en una família, el clima ens el podem trobar i/o el podem crear. Podem trobar-nos un clima emocional (alegre, enrarit…) i podem reconduir-lo i crear-lo.

Reconduir-lo no vol dir canviar de tema o imposar un altre clima. Vol dir abraçar la tempesta, fer-li un espai, fer-ho conscient i normalitzar-ho. Segurament, després d’això, el clima es transformarà.

Ser portadors del virus o ser antídots emocionals

En primer lloc, cal preguntar-nos quin clima emocional creem nosaltres mateixos i quin clima voldríem generar: Serenitat o neguit, confiança o desconfiança, pessimisme o esperança, fredor o tendresa.

Tots contribuïm en la creació d’aquest clima, però no de la mateixa manera. La influencia depèn del rol que juguem en la relació (propietari/pare/cap/client…), del carisma o l’ascendència que tenim al grup, de la manera d’expressar les emocions…

Per tant, cadascú de nosaltres és responsable de ser portador del virus o de ser un antídot. Per tant, som responsables per partida doble: en evitar el contagi del COVID-19, per una banda, i en evitar el contagi d’una dosi excessiva de malestar, per l’altra.

Com esdevenir antídots emocionals?

Evitar el contagi del virus suposa evitar i/o minimitzar ser contagiats i contagiar als altres. Enumerem 3 antídots emocionals

– Posar-se mascareta emocional

“En lloc d’intentar obtenir sempre circumstàncies externes ideals, cal començar per controlar el nostre interior”- David Servan-Schreiber

Si us hi heu fixat, la tripulació dels avions quan ens dóna les instruccions per a l’ús de les màscares d’oxigen, sempre diuen que primer ens les posem nosaltres i llavors, ajudem els altres.

La metàfora és ben clara: Per cuidar els altres, primer cal tenir cura de nosaltres mateixos. És a dir:
– Cuidant-nos: vetllar pel nostre benestar físic, emocional, mental, espiritual, i gestionar com acceptem el nostre malestar.
– Deixant-nos cuidar: Acceptar l’ajuda que els altres m’ofereixen espontàniament o la que demanem intencionadament.

– Confinament emocional

“Si una gerra de vinagre vessa, vessarà vinagre. I si vessa una gerra plena de mel, vessarà mel” – A. López Caballero

Com captem el que passa al nostre voltant i com n’esmorteïm el contagi? L’autocura emocional requereix confinar-se en el confinament.

Igual que els instruments musicals, tots tenim dins nostre una caixa de ressonància. Aquest és l’espai en el qual habiten les nostres vivències, tant de benestar com de malestar. Si som capaços de cuidar-nos i de tenir un estat de relativa serenitat, podem escoltar, atendre i entendre amb claredat i sensibilitat les nostres ressonàncies.

Així, aconseguim: que la nostra caixa de ressonància estigui disponible per a nosaltres i per als altres. I discernir com la nostra ressonància pot impactar en els altres.

– Tenir cura dels altres

La mascareta i l’autoconfinament són un antídot per a un mateix i una manera d’enfortir el nostre sistema immunològic. Així, ens convertirem en un antídot per als altres.

Per una banda, perquè des del nostre benestar encomanarem benestar. I per l’altra, perquè podrem escoltar i atendre millor el seu malestar.

No es tracta de ser un una simple corretja de transmissió (capto por i transmeto por). Es tracta d’apreciar amb sensibilitat quins missatges rebem i decidir si volem ser un virus o un antídot per als altres.

T’has preguntat quantes hores al dia les passes conversant? Reunions, cafès informals amb companys, trucades a clients, i un llarg etcètera ple de converses.

¿I t’has preguntat mai quin és l’impacte de totes aquestes converses a nivell de resultats? Si no, ¿per què penses tant en com vas a comunicar al teu equip una decisió?, o ¿per què analitzes una vegada i una altra el que t’ha dit el teu responsable a la reunió?

La importància de les converses

Les nostres converses són una projecció del nostre món mental i emocional. Reflecteixen el que creiem que és possible i el que no. Per tant, creen impactes i resultats.
Partint d’aquesta premissa, és fàcil d’entendre la importància d’escoltar-les i utilitzar-les a favor dels objectius que ens proposem.

La conversa com a eina de transformació

Quan ens pregunten què fem a Feedback i com treballem, la resposta és així de fàcil i complexa alhora: Creem les condicions necessàries de confort i seguretat en les organitzacions perquè les persones puguin escoltar i expressar-se com mai ho han fet.

D’aquesta manera aconseguim tipus de conversa i nivells d’obertura i sinceritat que mai s’havien aconseguit i, amb això, el que anomenem converses @fectivas.

Per exemple, quan un equip es comunica de manera tòxica (culpar, estar a la defensiva, etc.) una manera de crear un espai segur és acordar unes regles del joc sobre com volem comunicar-nos durant la sessió (escolta, respecte, fer peticions, etc.) i després vetllar perquè es respectin.

La nostra experiència demostra que el que una persona o equip pugui aconseguir depèn, en bona part, de la qualitat de les seves converses.

La conversa esdevé una eina extremadament poderosa especialment en processos de canvi, on cal identificar aspectes com: quin tipus de converses hi ha a l’equip, quin és l’impacte d’aquestes converses, quines converses falten, i sobretot quin tipus de converses i com haurien de realitzar-se per aconseguir millors resultats.

Fa poc vaig conèixer a una parella de socis d’una PIME amb una trajectòria professional de més de 20 anys. Estaven duent a terme canvis organitzatius. Tant la informació que vaig llegir a la seva web com els premis i reconeixements que adornaven les parets de la sala de reunions em van fer pensar que era una empresa sòlida i consolidada.

La reunió va tenir una durada d’hora i mitja. Quan vaig acabar, entre altres coses havia escoltat: cansament, resistència al canvi, molta autocrítica, resignació i escepticisme en la pròpia capacitat de canviar les coses.
Si l’organització manté aquest tipus de converses, dubto que puguin aconseguir els canvis que es proposen.

Per a què conversar i amb qui?

Treballem la transformació des de la creació de converses @fectivas perquè conversar és extremadament útil per sentir-se legitimat, per escoltar-se a un mateix i elevar el nivell de consciència, per prendre perspectiva, qüestionar les obvietats i, al cap i a la fi, generar canvi i transformació.

Així que fem partícips a tots els que formen part del canvi (direcció general, comandaments intermedis, catalitzadors del canvi i implementadors) als diferents espais de conversa-transformació que vam crear amb diverses dinàmiques i eines com: story telling, LEGO serious play, model canvas, model Sikkhona, coaching relacional, shadowing o gaming, per posar alguns exemples. No deixen de ser la sal i el pebre que facilita que la conversa flueixi “com” i “cap” on l’organització vol orientar-se.

No tinguis cap dubte: la conversa és una poderosa eina de transformació personal i organitzacional en qualsevol procés de canvi.
Benvinguts a les converses @fectivas!