Feedback serà present, amb la impartició d’un taller, a l’Evolution Congress, el primer congrés Internacional sobre el nou paradigma organitzacional, que tindrà lloc el 24 i 25 d’octubre a Barcelona, a la sala de congressos de La Salle.

En concret, Feedback impartirà el taller “Reinventar-se: Resistir o transformar-se?” del dia 24 d’octubre.

El congrés, que combina conferències, taules rodones i tallers, té per objectiu treballar tres blocs temàtics: autolideratge (“L’èxit dels líders satisfets”), Liderar equips (“Augmentar resultats aprofitant el talent”) i generar valor (“La responsabilitat com a font de la credibilitat”).

L’acció ha nascut com una aposta per a la creació d’alternatives innovadores a la situació actual i es basa en el desenvolupament del potencial i el talent dins les organitzacions per generar una cultura basa en la innovació, l’ètica i la gestió de la diversitat, per tal d’asoolir un benefici organitzacional i social a tots els nivells.

A Evolution Congress hi participaran reconeguts ponents de diverses disciplines com: Manel Estiarte, Joan Melé, Anna Mercader, Salvador Garcia, Josep Miquel Piqué, Míriam Subirana, Jaume Sanllorente, Simon Dolan, Cristina Escrigas, Joaquín Tamanes, Mikah de Waart o Albert Bosch.

Consultar web Evolution Congress

Programa Evolution Congress

Inscripcions

La coopetició, un pont necessari entre la psicologia i el coaching

En el marc de la recent acreditació professional del psicòleg expert en coaching per part del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Feedback vol trencar una llança a favor de dues variables que marquen la nostra manera d’entendre el coaching: la rigorositat i la complementarietat.

Per una banda, el procés per Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ha obert una via que permet legitimar els coach psicòlegs, certificant que disposen de competències específiques per exercir professionalment com a coaches. Sens dubte són necessaris sistemes d’avaluació que garanteixin el rigor d’aquest exercici professional. Més enllà de si és un psicòleg qui exerceix el coach o professionals procedents d’altres disciplines formats en el coaching, el rigor és absolutament necessari per assolir les fites marcades per a qui sol·liciten aquest tipus de serveis i, alhora, per defensar i consolidar el prestigi d’aquesta professió.

En aquest sentit, des de Feedback aplaudim la iniciativa del Col·legi de Psicòlegs (i per això no ha dubtat en acreditar-se), però entenent que aquesta iniciativa no és sinònim d’exclusió de la possible complementarietat amb d’altres professionals. Per què els psicòlegs no ens podem complementar amb d’altres professionals del coaching?  I per què els psicòlegs no podem ser marcs de referència o complementarietat amb els altres professionals?

El context actual ens ha ensenyat que s’ha d’anar més enllà de la simple i pura competència i que el món professional ha d’estar basat en el treball en xarxa sumant habilitats, competències i capacitats. És l’hora de superar barreres d’escoles, d’estils i de concepcions que entenen la pràctica del coach amb punts de vista diferents.

Per què un coach executiu no pot tenir un psicòleg de referència per resoldre dubtes o aportar valor afegit en la seva pràctica? I per què un psicòleg no pot tenir un assessor d’empresa de referència quan requereix complementarietat més vinculada als processos propis de l’àmbit empresarial?

Tot plegat porta a una resposta: cooperació versus competència; rigor versus intrusisme.

Cal deixar de banda la competència per enriquir-la amb la coopetència: cooperar amb els altres i competir amb nosaltres mateixos per avançar.

Totes les professions haurien de ser com cercles de sardana: cada vegada que s’obre el cercle és per facilitar la inclusió. La nostra, la dels psicòlegs coachs, no en pot quedar exclosa.

Feedback està impartint diverses conferències-tallers entorn de l’acceptació, adreçades a pares i professors, a diverses escoles de Catalunya.

L’objectiu és acompanyar famílies i professors a desenvolupar la millor versió de les futures generacions.  I si parlem de desenvolupar la millor versió dels nostres fills….Què vol dir la millor versió? Per a qui ho ha de ser: per a nosaltres? Per a ells?

Un dels objectius de les conferències és conscienciar del nostre poder transformador.

Els nostres fills han fet, fan i faran el seu camí, ara bé com a pares, quin és el nostre poder transformador? Podem pecar d’omnipotents, i pensar que ells seran tal i com nosaltres volem que siguin (negant la seva singularitat). Podem pecar també de conformistes pensant que les persones són com són i que tenim poc marge de maniobra per reconduir-les. Així doncs, on és el punt d’equilibri a l’hora d’utilitzar el nostre poder transformador? Com podem gestionar la tensió entre el fill que és ara (el present) i la seva millor versió (el futur)? 

El primer que cal tenir en compte és que tots els pares tenim dos fills, el fill real i l’ideal. El fill ideal és fruit de la cultura on vivim, dels nostres somnis, frustracions . Quan ens mirem el nostre fill, no només el mirem a ell, també el mirem des del punt de vista de com s’acosta o s’allunya del nostre fill ideal. Aquesta comparació és inconscient i té un impacte en la manera com pensem, sentim i fem i, en conseqüència, en com el fill se sent valorat.

Les nostres expectatives doncs ,esdevenen l’ instrument de mesura dels nostres fills.

Si el que fa el fill s’ajusta a les nostres expectatives (el nostre motlle), l’acceptem, ens n’alegrem i segurament  li transmetem etiquetes positives. D’altra banda, si el que fa el nostre fill no s’ajusta a les expectatives, podem mostrar rebuig, enfadar-nos i transmetre-li etiquetes negatives.

Ser conscient de les nostres expectatives i apropiar-nos-les, és a dir, saber que tenen més a veure amb les nostres necessitats, desitjos, interessos que en el nostre fill, és fonamental per poder veure els nostres fills tal i com són.

Si a aquesta mirada més realista i respectuosa amb els fills, li afegim unes ulleres potenciadores que ens porten a creure en l’immens potencial dels nostres fills, estarem més a prop de desenvolupar la seva millor versió.

“Si tractem a una persona tal com és, continuarà sent el que és; però si la tractem com el que pot arribar a ser, es convertirà en la persona que pot arribar a ser” deia Goethe

Com tractem els nostres fills, com el que són o com el que poden arribar a ser?